senyera
Estudi demogràfic de Sentmenat


Estudi demogràfic de Sentmenat segles XVI, XVII i XVIII

Treball d'história moderna

Professor: A. Simon Tarrés

Cati Solà Ramoneda, Elizabeth Forns Pratginestés
Bellaterra, 30 de maig de 1988

Introducció

Amb aquest treball s'ha pretès veure quina ha estat l'evolució de la població de Sentmenat en els egles XVI, XVII i XVIII comparativament amb la de Rubí, ja que aquesta última és una població que també pertany al Vallès Occidental, i d'aquesta manera s'ha pogut constatar quina ha estat la trajectòria de dos pobles d'una mateixa comarca. Però a diferència de Rubí, Sentmenat, és una població enclavada dins d'una comarca que per les seves condicions naturals i geogràfiques ha estat una zona de pas de moltes civilitzacions i cultures, provinents del nord i del su, i que, per aquestes mateixes característiques ha estat zona de d'establiments humans amb gran densitat de ppoblació. I Sentmenat participa d'aquesta densitat, tal com podem veure en les gràfiques; possiblement el motiu es pot trobar en el fet que Sentmenat havia esat una de les poblacions per on passava la via romana que duia de Tarrassa a Caldes. En el segle XIX deixerà de ser important i serà quan la demografia sofrirà una devallada.
L'esquema que s'ha seguit ha estat el següent:

  • 1.-Evolució general (fogatges i censos de 1515, 1553, 1708, 1719 i 1787)
  • 2.-Factors: natalitat, mortalitat, nupcialitat i immigracions
  • 3.-Estudi de les estructures socio-professionals


    • Introducció històrica

    El terme municipal de Sentmenat, de 28,30Km2 d'extensió, es va iniciar com a nucli de població a la part baixa de l'actual vila: la Sagrera, Camí de Sabadell, carrer Codols i plaça de baix. Se sap de l'existència d'aquest nucli ja des de l'època visigòtica, de la que s'han trobat les restes d'una església al costat de la qual se'n va construir una altra de la que únicament en queda el campanar romànic de dos pisos (segle XII) i que en l'actualitat encara s'utilitza. Davant d'aquest campanar es va construir l'actual església dedicada a sant Menna, que es bastí l'any 1744. L'església parroquial, en cadascuna de les tres ubicacions, ha estat sempre dedicada al Sant anteriorment citat. Ho confirmen pergamins dels anys 983,992, etc,. on hi apareix la forma Sancti Miniati d'on deriva el nom actual.
    La jurisdicció del terme, inicialment, era dels Moncada i més tard dels Centelles. El domini de Sentmenat, segons valoracions de la pagesia del terme, fetes a finals del segle XVI, ocupava una extebsió d'una llegua de llargada per 2,78 Km d'amplada, és a dir, una superfície d'uns 15,48 km2 o de 1.548,64 ha.
    L'estudi d'aquest nucli de població comporta la mateixa problemàtica que l'estudi de tot l'àmbit català. Abans de passar a analitzar aquesta població cal citar quins són els problemes amb que es troba qualsevol estudi demogràfic mitjançant els censos.
  • 1.- La utilització dels fogatges presenta una dificultat de tipus interpretatiu ja que no sabem quin és el multiplicador que cal utilitzar, 4, 5 o 6 persones per família
  • 2.- I una dificultat quant a la periodicitat de publicació d'aquests fogatges. Des de 1381 es passa al 1515 i d'aquest al 1553, i ja no n'apareixerà cap més fins el 1708, amb el que tenim un període de 155 anys sense cap tipus d'informació.


    • Quadre 1.

    L'evolució dels fogatges al segle XVI

    138115151553
    Sentmenat324957
    Rubí414435
    Vallès Occ1.2349601.295
    Catalunya66.48972.318

    Quadre 2.

    L'evolució dels fogatges i censos al segle XVIII

    1708*17161719*17191787
    Sentmenat103759135663906
    Rubí5340327345
    Vallès Occ1.7461.8458.58816.545
    Catalunya92.73193.486407.000814.000

    Quadre 3.

    Creixement (1719- 1787) %

    Sentmenat36%
    Rubí5%
    Vallès Occ92%
    Catalunya100%
    * Anys en que el cens és expressat en focs.
    La informació dels dos quadres ha estat treta de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya de la Fundació Enciclopedia Catalana i del Cadastre de José Patiño tret de l'arxiu de l'Ajuntament de Sentmenat per l'any 1716.

    Creixement demogràfic de Sentmenat en el S. XVI

    Analitzant el quadre ! es pot comprovar com Sentmenat, des del S. XIV va experimentar un procés de creixement que anirà avançant al llarg de tot el segle. Aquest creixement es pot constatar amb l'estudi del registre de baptismes que pel 1575 ens en dóna 9 i pel 1598 ens en dóna 26; cal dir, però, que es donen anys de recessió. Aquest augment està en relació amb el nombre de matrimonis; es passa de 3 matrimonis al 1570 (1) a tenir-ne 47 en el període 1591-1600. quant a les defuncions, Sentmenat, passa de 137 defuncions en el període 1581-1590(2) a 108 en el període 1591-1600.
    Si es relaciona aquest procés amb el de Rubí es pot veure com aquest últim és totalment oposat al de Sentmenat: "Les característiques individuals de Rubí indiquen l'inici d'un procés de recessió de la seva població a mida que avança al S. XVI(3).
    Sentmenat tindria, doncs, un procés de creixement dintre d'una comarca que havia posat i al procés de despoblament que s'havia iniciat en el S. XV; en aquest període trobarem pel Vallès Occidental 7.080 habitants; uns 10 h./km2. A diferència d'ara que Sentmenat té una forta relació amb Sabadell, en el S. XVI Caldes era la capital degana del Vallès, segons Moreu Rey.

  • (1)  Del període anterior a 1570 no es tenen dades referents als matrimonis
  • (2)  Del període anterior a 1581 no es tenen unes dades massa complertes sobre aquest tema.
  • (3)  Aproximació a la Història de Rubí

    • Sentmenat en el segle XVIII

    Des del S. XVII no en tenim cap recompte oficial, únicament posseim els recomptes dels registres parroquials dels quals es desprén que el creixement demográfic iniciat en el segle anterior continuà.
    Del segle XVIII ja tenim més informació. Concretament hi ha 5 recomptes, quadre 2: dos fogatges, el de 1708 i 1719 i dos censos, el de 1719 i 1787 i el cadastre.
    Analitzant els focs es pot comprovar com de 1708 a 1719 hi ha un augment d'uns 32 focs, uns 160 habitants, que significaria un augment d'un 31%. Si comparem el fogatge de 1719 amb el cens del mateix any, calculant que el multiplicador sigui 5, es pot constatar que hi ha un petit desfàs entre el fogatge i el cens de 12 habitants. I si comparem el cadastre de 1716 amb 153 famílies, el que significa uns 765 habitants amb el fogatge de 1719 amb 135 focs es denota un retrocès de 90 persones. Aquest retrocès no sabem si és real o simplement és alguna omissió en alguns dels recomptes. Tot i amb això la tendència és a crèixer.
    Per tant, en el cas de Sentmenat la fiabilitat dels fogatges seria molt més alta que en el cas de Rubí que presenta una diferència de 127 habitants.
    Quant als censos, la informació que ens donen per Sentmenat, tant per 1719 com per 1787, ens indiquen un creixement important, d'un 36%; creixement que s'havia iniciat ja en el S. XVI i que es mantindrà en el S. XVII, tal i com reflexen el nombre de baptismes, quadre 3.
    A nivell comarcal el creixement demogràfic es pot constatar pel doblament de la seva població, a l'igual que a nivell de Catalunya. El creixement de població de Sentmenat al llarg de tot el segle serà constant (31%, 36%). En al S. XIX aquest augment es veurà frenat; fins i tot des de finals del XIX i principis del XX hi haurà una recessió que anirà minvant a partir de 1920 i que trobarà el seu punt màxim de creixement en el 1970, com a conseqüència d'un procés d'emigració.
    senyera