 |
|
| Sant Sabastià |
|
Soldat, sembla que fou amic d'emperadors, cosa que no el salvà, tan bon punt es va saber que era cristià, de morir sagetat i, com que trigava a morir, rematat a bastonades. Una llegenda més prosaica diu que en realitat era pescador i que com que sempre pescava molt, per la gràcia de Déu, un bon dia que es banyava li van prendre la roba i, en sortir de l'aigua, el van lligar nu a un arbre i l'assagetaren amb bocins de la seva pròpia canya. Aquesta llegenda justificaria que fos, com és, el patró dels pescadors de canya. També era invocat en cas de pesta, una calamitat contra la qual es convocava tota la cort celestial. Una altra llegenda diu que sant Sebastià es guanyava la vida fent escombres o raspalls, i per aquest motiu els raspallers el tenien per patró. També el reclamaven per a si els marxants de ferralla o altres metalls, ja que segons sembla el sant comerciava amb aquests metalls. A Sant Sebastià dels Gorgs existia un monestir que ja estava dedicat a sant Sebastià. Segons mossèn Margarit, rector de la parròquia, la primera referència històrica d'un monestir és de l'any 978, però la primera amb el nom de Sant Sebastià data de l'any 1024, en què es parla ja d'un monestir que fa anys que funciona. Aquest monestir depenia en els seus primers anys del de Sant Cugat del Vallès, ja que el propietari de les terres va deixar-les a aquest monestir. L'any 1052 el monestir va passar a dependre del de Sant Víctor de Marsella. DIUMENGE DIA 19 DE GENER Tradicional anada a Sant Sebastià de Montmajor Una vegada arribats a Sant Sabastià, vam fer una gran paella d'arròs per a tots plegats, que tinguerem llest i a punt de menjar a dos quarts de dues en punt. (Calguè d'anar d'hora perquè la tarda fou curta i el camí llarc) Els que hi volgueren participar, varen poder passar a recollir el tiket a:
Venda de tikets fou fins el día 16 |
|