 |
|
| La concessió del títol de Vil·la |
|
El dia 11 de desembre de 1917 el rei d'Espanya, Alfonso XIII, vare signar el decret que concedia el títol de "villa" a Sentmenat. "Queriendo dar una prueba de mi Real aprecio al pueblo de Sentmanat, província de Barcelona, por el creciente desarrollo de su agricultura, industria y comercio y por su constante adhesión a la monarquía; vengo en concederle el título de Villa" En aquell moment el municipi tenia una població d'uns 2.200 habitants que vivien majoritàriament del cultiu de la vinya i del cànem. Un medi dominat per les grans propietats rurals, con can Vinyals, can Mas o can Capella, que arrendaven terres als pagesos pobres, de vegades exigint fins al terç de la collita i que donaven peu a constants conflictes socials per abolir la rabassa morta. També existien dues fàbriques tèxtils: el "Vapor", propietat dels Valls i Perdigó, i la dita "quadra nova" (on hi havia els corrals del Vivet), que donaven feina a molta gent, sobretot dones i nens. Al 1917 els republicans son l'única formació política que disposa de local propi, el "Centro Republicano Español", al carrer de Caldes, on s'hi aplega la gent d'esquerres. A més existien dos centres recreatius: la Societat Coral i el cafè i el cinema Colón, que al 1919 es convertirà en la seu del Casal Regionalista que reunirà als conservadors. L'any 1917, a Europa continua la I Guerra Mundial i al febrer esclata la revolució que enderroca el tsarisme a Rússia i a l'octubre els bolxevics prenen el poder. A Espanya la monarquia s'enfrontà a una triple crisis que va estar a punt de provocar la caiguda del règim. La primera fou motivada per les reivindicacions dels oficials de l'exèrcit aplegats en les denominades "Juntas de Defensa", la segona per la burgesia catalana, liderada per la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, que convocà l'Assemblea de Parlamentaris per exigir un Estatut d'Autonomia i la reforma de la constitució en sentit federalista, que serà dissolta per la policia i, finalment, per la "Huelga Revolucionaria" convocada a l'agost per l'UGT, a la que s'uneix la CNT que a més de les reivindicacions laborals exigeix la convocatòria de Corts Constituients, coincidint amb la reunió dels diputats catalanistes, una vaga que a Sabadell serà durament reprimida per l'exèrcit. A l'estiu es desencadenen, de forma sincrònica i independent, les tres protestes que desemboquen en una crisi d'Estat, que Alfonso XIII només podrà superar per les diferències entre aquests grups socials, massa divergents per a actuar coordinadament. Els militants que es consideren guardians de la "unidad nacional" als catalanistes de separatistes i aquests responen titllant-los de centralistes i defensors de l'oligarquia. Ara bé, tots dos espantats davant la mobilització obrera, acaben tancant files entorn de la monarquia i recolzant el règim, com es palesà amb l'entrada de la Lliga en el govern de concentració nacional i d'on Cambó serà ministre. Les gestions Per la documentació disponible, la concessió d'aquest títol sembla partir d'una petició de l'Ajuntament de Sentmenat que s'adreça a Juan Salas Antón, diputat del districte de Sabadell on pertany Sentmenat, per tramitar-la davant del govern espanyol. Es dóna la circumstància que l'alcalde de Sentmenat, Joan Deu Oller, i el diputat pertanyen al Partido Republicano Federal de Alejandro Lerroux, llavors molt fort a la comarca. Joan Deu Oller (1875-1936) havia estat investit alcalde al mes de gener de 1917 a causa de la mort de Domingo Fruitós Antonin, i va participar en la política activa durant 32 anys, sent regidor 4 vegades i alcalde en 2 ocassions de 1917 a 1920 i de febrer a setembre de1936, quant el dia 24 va morir en estranyes circumstàncies atropellat per "un tren del nord de Sabadell". Deu Oller va intervenir activament en la fundació de la Societat Coral, signant juntament amb Francesc Mira Sampere els primers estatuts i formant part de la seva primera junta constituïda el 6 de maig de 1902. Juan Salas Antón (1854-1931), nascut a Sabadell, advocat, periodista i molt lligat al moviment cooperativista, era aleshores una de les màximes figures del republicanisme radical. Fundador de diverses publicacions com El Radical i La República va ésser diputat per Vendrell el 1898 i regidor de l'Ajuntament de Barcelona de 1901 a 1906. A les eleccions de l'1 de gener de 1916 es presenta a diputat a Corts per la circumscripció de Sabadell per la candidatura de coalició republicana i aconseguí l'acta després d'una dura lluita amb la llista conservadora. Segons l'historiador Andreu Castells, fou decisiu el recolzament dels "addictes republicans de Sentmenat, Sant Quirze i Barberà, que es llençaren al carrer per fer prevaler la seva candidatura". Salas Antón, després de la vaga revolucionària de 1917, s'aproximarà al PSOE on acabarà militant i formant part de diverses candidatures. El 23 de novembre el diputat per Sabadell envia al president del "Consejo de Ministros", el liberal Manuel García Prieto, una carta cursant la petició. El 5 de desembre notifica al alcalde de Sentmenat que el president del govern ha donat ordres al "ministro de governación", el marqués de Alhucemas, per donar satisfacció a la seva petició. Salas Antón fa arribar dues cartes més a l'alcalde de Sentmenat: una per comunicar-li que el "ministro de gobernación" ha preparat el decret al qual només li falta la signatura del rei (9 de desembre) i l'altra per informar-li que Alfons XIII ja l'ha signat (13 de desembre). El Ple municipal del 10 de desembre de 1917 es dóna compte de la concessió del títol de "Villa" i s'acorda que es comuniqui a la població mitjançant pregoner. En el context polític de l'època sembla lògic que el règim volgués congraciar-se amb una població catalana, dirigida per un alcalde republicà i potser això explica la celeritat en concedir el títol de "Villa " a Sentmenat. |
|